L’any 1968 podem dir que va ser un any de canvis a la Festa Major. Des de la incorporació de dos capgrossos, l’Humbert i Roseta, la desaparició temporal del Ball de Panderos, o la creació del Ball de Panderetes. Però hi ha una altre canvi que potser ha passat més desapercebut: el nou entremès, totalment en català, del Ball de Diables.
Fins aleshores, a Vilafranca s’havia representat un entremès totalment diferent. Aquest seguia un model similar als entremesos que es conserven amb el model penedesenc (Sant Quintí, l’Arboç, Sitges, Torredembarra, El Vendrell…). El text és originari de principis del segle XIX, després de la Guerra del Francès, com podem veure en la transcripció que va fer Claudi Mas i Jornet l’any 1895, ja que en conté multiples referències.
L’entremès, comptava amb uns personatges de clara influència militar, segurament degut a les guerres que van ocórrer durant aquell període, com la Guerra del Francès i les guerres carlines, i representava la lluita entre el bé i el mal, on els diables sortien derrotats per l’Àngel i l’Arcàngel Sant Miquel. Així que teniem un seguit de personatges que encara es conserven, com el Llucifer, la Diablessa i l’Arcàngel Sant Miquel, però d’altres desapareguts com l’Alferes, el Borró, el Llicenciat, el Porrer i l’Àngel.
El Ball de Diables de Vilafranca l’any 1890. Hispanic Society de NY. Foto de Josep Maria M Cañellas.
Amb el pas dels anys, aquest entremès antic es va anar deteriorant, hi havia parts que no s’entenien, a més, contenia una barreja de parts en català i castellà, essent-ne el castellà la llengua majoritària.
Així arribem a l’any 1968, en aquella època, els components del ball eren collidors de raïm que estaven a Vilafranca per treballar a la verema, excepte un petit grup de balladors vilafranquins. Aquell any però, el Parrilla, decideix rejovenir el ball, i se’n van fer càrrec un grup de joves vilafranquins que el van transformar completament, “Els Rosakis”. Van canviar els vestits, tot introduint la capa, i van escriure un nou entremès completament en català que és el que es recita actualment.
La colla dels Rosakis, representant el nou ’entremès.
Aquest nou entremès, introdueix nous personatges com el Pelegrí i els set pecats capitals, però manté el Llucifer i la Diablessa. L’argument gira sobre el Llucifer que vol fer caure l’home en la temptació del pecat, i amb els consells de la diablessa, envia els diables a temptar la humanitat (simbolitzada per el Pelegrí), aquest cau a la temptació, però apareix l’Arcàngel Sant Miquel per salvar-lo de les forces del mal.
Doncs enguany celebrem els 50 anys d’una transformació que ens va portar un entremès en català i que va ajudar a mantenir i reforçar el Ball de Diables i convertir-lo en l’entitat que és en l’actualitat.