Història

Els orígens

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, és un ball típic de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representades per l’àngel, i les forces del mal, representades pels diables.
La primera referència a Catalunya sobre la representació d’una lluita entre Àngels i Diables, es remunta l’any 1150 durant la celebració del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó. Posteriorment durant els segles XV i XVI en diverses processons de Corpus de Catalunya hi ha la representació de les lluites entre els Àngels i els Diables. En algunes representacions els diables van acompanyats d’algun Drac i l’Arcàngel Sant Miquel és l’encarregat d’aniquilar el drac i els diables.
A Vilafranca hi ha referències de principis del segle XVII sobre la presència del Drac i cinc Diablots, però no s’especifica textualment que hi hagués hagut alguna representació de lluita entre les forces del bé i del mal, més enllà d’alguns indicis com per exemple que en alguna processó de corpus de principis del segle XVII, darrere de¬l Drac i els 5 Diablots, hi anaven 150 nens vestits de blanc amb una corona de roses al cap i una Creu al davant amb un Crist crucificat.

Naixement del Ball

El 1815 tenim la primera referència escrita de la presència del ball de diables a la Festa Major de Vilafranca. El ball de diables era una representació de teatre de carrer, on uns diables dirigits pel Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos sords timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics pels carrers. En alguns moments del recorregut, els diables, l’Arcàngel Sant Miquel i l’àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que s’acabaven amb la victòria de les forces del bé.

Manuel Milà i Fontanals va recollir els versos satírics i l’entremès que representaven els diables al segle XIX. En aquests textos s’hi poden apreciar moltes referències a la Guerra del Francès, ja que en molts versos es pronuncia el nom de Josep Bonaparte (Pepe Botella), i hi trobem una clara estructura militar, amb uns personatges anomenats “Alférez” i el “Borrón” (mot provinent de la paraula francesa “boureau” que significa botxí).

Els vestits que portaven els Diables de Vilafranca del segle XIX fins a l’any 1947, van ser uns monos de treball, de sac marró confeccionat, amb una caputxa i les seves banyes corresponents. El Llucifer i la Diablessa portaven uns altres vestits que feien diferenciar el rang que ocupaven dins el Ball. L’Arcàngel Sant Miquel portava un vestit blau cel amb una corona de rei i una llança. I l’Àngel portava un vestit blanc de lli, amb una corona de flors i una espasa.

A principis de segle XX

A principis de segle el Ball de Diables va tenir la seva pròpia decadència. Ja a finals del segle XIX, l’entremès que representaven estava molt malmès, recitat mig en català i mig en castellà, i a vegades resultava difícil d’entendre. Claudi Mas i Jornet, va escriure l’any 1895, un nou entremès però els propis diables el van rebutjar ja que estaven acostumats a l’antic. Els vestits també estaven molt malmesos, fet que va comportar que en algunes ocasions el Ball de diables de Sant Quintí de Mediona els hi cedís algun vestit.

Durant els anys 20 i 30, el Ball de Diables va tindre els seus alts i baixos. A vegades no representaven l’entremès, i fins i tot en alguna Festa Major de Vilafranca s’havia contractat algun altre Ball de Diables d’un altre municipi per tindre un nivell més qualitatiu a la festa.
Un exemple d’aquests alts i baixos el tenim l’any 1943, quan els membres del Ball de Diables van decidir no sortir per la Festa Major per problemes amb els vestits. A causa d’això va sortir una colla de joves del V.A.C. (Vida Alegre i Campesina), llogant uns vestits a una casa de disfresses de Barcelona.

L’any 1947, es van realitzar uns nous vestits, tots de color vermell, menys els del Llucifer i la Diablessa, que eren d’un blau molt fosc. L’estructura i la posada en escena era la mateixa que la del segle XIX, amb alguns arrengaments actualitzats de l’època realitzats pels mateixos diables.

Després de la dictadura

L’any 1968, un grup de joves de Vilafranca es van fer càrrec del Ball de Diables i el van transformar completament: van canviar els vestits i van crear un entremès totalment en català, qu encara es recita actualment. Aquest entremès té la peculiaritat d’incorporar un personatge nou, el Pelegrí, que simbolitza la humanitat. Els diables, amb els set pecats capitals, tempten el Pelegrí, que cau en la temptació, però apareix un àngel per salvar-lo de les forces del mal.

A partir d’aquesta època, el Ball de Diables també va començar a realitzar actuacions fora de Vilafranca, fent molts correfocs per nombrosos municipis del territori català i de l’estat espanyol. D’aquestes actuacions molts joves d’aquests municipis es van engrescar i van crear la seva pròpia colla de diables. Els anys setanta i vuitanta van ser de molta activitat.

Als anys noranta va continuar el mateix ritme d’actuacions, en aquest cas també fora del territori espanyol, com per exemple a França i Portugal.

L’any 1991, el Ball de Diables de Vilafranca va organitzar el seu primer Correfoc a la vila, un espectacle amb una intensitat de pirotècnia molt elevada i que de seguida es va fer un lloc important dins la Festa Major vilafranquina.

L’any 1995, van organitzar la “1a Mostra de Balls de Diables Centenaris i amb Parlaments de Catalunya”, un acte on es van agrupar les 8 colles de diables de Catalunya que conservaven l’entremès de la lluita entre les forces del bé i les forces del mal. D’aquest acte, va néixer la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, amb la voluntat de preservar les característiques dels ball de diables de caire més històric i tradicional.

Principis de Segle XXI

L’any 2003, els mateixos diables van reinventar el Correfoc transformant-lo en el “Ball de Foc”, un espectacle teatral i pirotècnic, que narra l’obsessió d’un alquimista per dominar el foc infernal dels diables.

Des de l’any 2008, el Ball de Diables de Vilafranca organitza cada 30 d’abril (vigília del Dia del Treballador) el “Diabòlic”, un acte que pretén fer difusió a la vila dels diferents elements culturals del món del foc dels Països Catalans, convidant dues colles de diables i una bèstia de foc del territori.

Els darrers anys

El 2013 el Ball de Diables de Vilafranca va organitzar el COET (Certamen Obert de Pirotècnia Tradicional), amb la intenció de convertir-se en un certamen bianual. El COET és una jornada de convivència lúdica, cultural i de divulgació sobre la cultura del foc i la pirotècnia tradicional dins l’àmbit català, amb la presència de professionals, especialistes del sector i diferents elements del folklore del foc.

També l’any 2013, els diables van organitzar, per primer cop des de feia molts anys, una revetlla de Sant Joan a Vilafranca, amb la intenció de recuperar aquesta festivitat tradicional que gira al voltant del foc a la vila.

L’any 2013, a més, també va significar l’inici d’una renovació del Ball de Foc, canviant-ne el format i els personatges per tal de millorar-lo i fer-lo més atractiu de cara els espectadors. El Ball de Foc és un dels actes més importants de la Festa Major de Vilafranca que aplega anualment al voltant de 10.000 espectadors.

EL BICENTENARI

L’any 2015, es celebra el Bicentenari del Ball de Diables de Vilafranca amb una presència continuada a la Festa Major. És per això, que el Ball ha programat diferents actes, més enllà dels que ja organitza anualment, com la XVIII Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya, Sant Joan, una exposició sobre els 200 anys, la Diada del Bicentenari…

Aquest any 2015, també s’ha editat un conte infantil, anomenat “El Ball de Foc”, on s’explica la història que hi ha darrera de l’enfrontament que tenen els diables i l’alquimista Silè cada 1 de Setembre pels carrers de la vila. El conte, ha sigut il·lustrat per la jove vilafranquina Mireia Andrade.

A més, aprofitant la celebració del Bicentenari, s’ha renovat la imatge gràfica del Ball, dissenyada per l’estudi vilafranquí Ladyssenyadora, i s’ha creat una nova línia de marxandatge.